11F Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

A les darreres dècades, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per desenvolupar-se en aquest camp. Així, amb la voluntat de promoure l’accés i la participació plena i equitativa de les dones i les nenes en la ciència, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar, l’any 2016, el dia 11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.

Per tal de commemorar aquesta data, des de l’Àrea de Recerca s'ha organitzat una exposició de pòsters ubicats als passadissos de l’escola que expliquen la vida i contribució de 16 científiques destacades.

Els pòsters han estat elaborats per la Sara López León, estudiant de 1r de batxillerat científic de la FEDAC Horta, seleccionada com a participant del programa “Joves i Ciència” 2021-2023 (Fundació La Pedrera), que promou el talent científic entre els i les joves de Catalunya.

Els pòsters mostren les contribucions de científiques que van treballar en diverses àrees, com ara Vera Rubin, astrònoma i investigadora en el camp de la matèria fosca; Henrietta Swan Leavitt, que va estudiar les estrelles variables Cefeides; Emmy Noether, que va establir el teorema que porta el seu nom; o Margarita Salas, investigadora espanyola amb notables contribucions en genètica. Científiques tan conegudes per al gran públic com ara Jane Goodall, que va estudiar la vida social i familiar dels ximpanzés, entre d'altres amb menys renom, com ara Rachel Carson, una de les primeres persones a advertir dels efectes perjudicials dels pesticides per al medi ambient. 

També es destaquen dones que han fet importants contribucions tècniques, com ara Ada Lovelace, que va definir l’ús de les targetes perforades; Hedy Lamarr, inventora i precursora de la wifi; Elisa Leonida Zamfirescu, primera dona a graduar-se en enginyeria; Margaret Hamilton, desenvolupadora dels sistemes operatius que van ser clau en les missions lunars “Apol·lo”; Edith Clarke, que va treballar amb línies de transmissió i circuits elèctrics; Stephanie Kwolek, inventora del Kevlar®; Ellen Swallow Richards, que va aconseguir que les dones poguessin estudiar ciències naturals al MIT; o Meredith Westafer, actual directora general de la Gigafàbrica de bateries de liti de Tesla.

Per la seva actualitat, s’ha dedicat també un pòster a destacar les contribucions de June Almeida, la primera persona que va observar un coronavirus humà al microscopi, i Katalin Karikó, investigadora de l’ARN missatger que ha estat essencial per al desenvolupament de la vacuna per a la COVID-19.